40 dating Lejre

L'Escòcia actual pren forma entre els segles XIII i XV en reconquerir el territori perdut als nòrdics.L'Illa de Man i les Hèbrides Exteriors van romandre sota autoritat escandinava fins al 1266.La forma "viking", de pronúncia aguda (opció presa també per l'italià i el castellà), ens permet marcar el femení (vikinga).

Les fonts musulmanes ibèriques s'hi refereixen com a mayus (literalment, 'mags', nom donat als sacerdots mazdeistes i utilitzat per extensió per a referir-se als pagans).

Els víkings utilitzaven els mars de Noruega, del Nord i Bàltic com a rutes cap als territoris del sud.

Aquest període s’inicia amb el saqueig del monestir de Lindisfarne el 793 i es dóna per finalitzat al llarg del s.

XIII: a Anglaterra acaba amb la derrota de Harald III a la Batalla de Stamford Bridge, a Irlanda acaba amb la conquesta de Dublín el 1171 per part de Richard de Clare (anomenat Strongbow) i a Escòcia es dóna per acabada amb la derrota de Hákon Hákonarson a la Batalla de Largs el 1263.

Aleshores, un víkingr seria un participant en un viatge per mar d’aquestes característiques.

En aquest cas, la paraula víking no hauria estat connectada en el seu origen als mariners escandinaus, però va assumir aquest sentit quan els escandinaus van començar a dominar els mars.

Dos vikings ascendiren al tron d’Anglaterra, Sven Tveskæg del 1013 al 1014 seguit pel seu fill Canut el Gran del 1016 al 1035.

Geogràficament, l'Era vikinga no es limita només a les terres escandinaves (les actuals Noruega, Dinamarca, i Suècia), sinó també als territoris sota domini nòrdic, com Northúmbria, Mèrcia i Anglia Oriental.

La data s’acostuma a situar al voltant de l'inici del s. A Noruega l'era víking es dóna per acabada amb la Batalla de Stiklestadin el 1030.

L'origen etimològic més acceptat actualment del terme víking proposa que deriva del nòrdic antic vika («milla marítima»), o més concretament «el període de temps entre dos torns de remers», de l'arrel weik o wik, com en el verb protogermànic wikan «retrocedir».

Aquest període d’expansió va provocar la disseminació de la cultura nòrdica a la vegada que introduïa elements forans en la cultura escandinava.